Aquests dos dibuixos els vaig fer amb uns quinze anys i
són de quan vaig descobrir que l'home llop era el meu monstre preferit.
Bernie Wrightson també va ser l’encarregat de les
il·lustracions de la novel·la de Stephen King
“El cicle de l’home llop”, editada per primera vegada l’any 1983 i que
va ser adaptada al cinema, dos anys més tard, amb el títol “Silver bulllet”
(aquí “Miedo azul”).
La novel·la és una història de terror sobre un licantrop que
terroritza una petita comunitat americana.
Es considera una obra menor de King,
però també es considera una de les novel·les millor il·lustrades gràcies a l’aportació
del mestre Wrightson.
Bernie Wrightson va realitzar dotze il·lustracions per al
llibre. Totes impecables i implacables, però algunes veritablement impactants i
terrorífiques.
Molts vam comprar el llibre només per les il·lustracions. El segell de l’autor hi és totalment present,
corroborant que , efectivament, ell va ser el mestre del terror il·lustrat.
Van passat els anys i el 2024 vaig tenir una xerrada amb dos joves cineastes
que buscaven documentació sobre mites, monstres i bandolers del segle XVII per
a preparar un guió d'un curtmetratge..
Aquella trobada em va fer córrer la imaginació , fent
emergir els records, els monstres i els referents que m’han acompanyat des de
la meva adolescència: l'art de Wrightson i els homes llop que tanta por ens havien fet.
Encara hi vaig afegir un altre moment inspirador: en una caminada que vam fer a la vall de Fornils, aquella vall entre les Guilleries i el Collsacabra que roman separada del món i igual a com era segles enrere. Ens vam topar amb la part superior d'un crani de porc senglar. Una imatge de la mort en aquell element salvatge. Què havia mort aquella bèstia? Qui se l'havia menjat?
I em vaig decidir traslladar aquells mites i referents d'abans a les meves passions d'ara: Serrallonga i el seu territori.
Així va ser com vaig crear una història il·lustrada de
terror amb Serrallonga i els bandolers de protagonistes. I amb homes llop que els persegueixen al mig de les boscúries de les Guilleries.
Perquè no? El segle XVII va ser un període de superstició i de
pors. La por a les bruixes, el terror a l’infern, la violència diària... Les
Guilleries, amb els seus cims foscos, els seus boscos impenetrables i les seves fondalades abismals eren un escenari
ideal per afegir-hi la meva teoria: tota la bellesa d’aquest paisatge ha de
tenir la seva part fosca. A la llum que el dia irradia sobre tota aquella boscúria, la segueix la foscor de la nit i amb ella tots els seus misteris. Pors ancestrals en que l'hora fosca encara hi perviuen.
Per alimentar una història de por només calia triar el monstre.
En aquells boscos d’animals i bèsties, en el segle XVII, hi regnava el llop
(Sant Martí de Cantallops ens ho recorda) i per tant el monstre seria el licantrop.
I així vaig donar forma a una col·lecció d’il·lustracions
que alhora narraven una història de terror.
Essent ben llunyana la pretensió de fer-ne una novel·la vaig
optar pel relat curt i, fins i tot, el relat, senzill, a peu d’il·lustració.
Les il·lustracions i el relat també em van servir per a
estrenar el meu Kamishibai, fent una sessió de relat de terror en una de les sortides de la colla de caminadors al Conflent.
En les properes entrades us presento el relat de terror “Llops
i bandolers”, el meu senzill homenatge al mestre del terror Bernie Whrigtson,
recollint una part del que après del seu dibuix i també portant a les nostres
Guilleries el seu cicle de l’home llop.
No espero que us agradi, espero que faci por.
.png)
