dimarts, 5 de maig del 2026

LA MALEDICCIÓ D'EN SERRALLONGA (2026)

 





Acaba de veure la llum un nou còmic en català titulat “La maledicció d’en Serrallonga” (Editorial Símbol, 2026) i del qual és autor Albert Campillo Lastra. Per mi, un còmic molt especial per tres coses.

Perquè l’Albert és un autor que va residir a Santa Coloma de Farners molts anys, on vam compartir afició pel dibuix i participació en entitats juvenils. Després d’anys de no veure’ns ens vam retrobar fa dos a la presentació del meu llibre a la llibreria Ona i des d’aleshores hem continuat mantenint el contacte.

Perquè aquest contacte,  tot i que mantingut bàsicament en missatges escrits a les xarxes, va ser suficient i prou productiu per a deixar anar al imaginació i donar idees sobre històries de bandolers, bruixes i monstres.

Perquè d’aquestes dues  fites anteriors n’ha sortit un còmic en paper i en català que , si bé no protagonitza el meu apreciat Serrallonga, sí que hi apareix d’una manera molt especial, com no havia fet mai.

El còmic de l’Albert Campillo ens trasllada al segle XVII, a les Guilleries, i el protagonitza un bandoler, Tonet Nomdedeu, àlies Mal-Llamp. En Tonet és  capturat juntament amb Perot Rocaguinarda i condemnat a mort. La nit abans de l’execució, el fantasma de Joan de Serrallonga se li apareix i li ofereix la llibertat a canvi de complir una antiga promesa pendent: assassinar la bruixa Margarida Sui. 

Fugit i perseguit, en Mal-Llamp torna a les Guilleries on l’esperen enemics antics, traïcions i una venjança implacable encapçalada pel Batlle Bosch. Entre bruixeria, bandolerisme i forces obscures, el protagonista haurà d’afrontar les conseqüències dels seus actes en una terra tan salvatge com el seu propi destí.

Com es pot veure en aquesta regesta del còmic, l’Albert ha portat els bandolers del XVII a viure les aventures més fosques i sobrenaturals  en el marc d’aquestes Guilleries que, com dic, poden esdevenir un lloc tenebrós quan hi cau la nit. Per tant, és una aproximació amb novetats i fresca a les històries dels nostres bandolers. On  hi  evolucionen immersos en un món de fantasmes i fantasia.

El paisatge de l’acció són les muntanyes de les Guilleries ben properes, doncs hi reconeixem espais tan colomencs com el castell de Farners o l’església del monestir de Sant Pere Cercada.

Tot això creat amb l’estil gràfic propi de l’Albert, amb figures dinàmiques d’estètica “anime” i colors intensos. Per tant, també una novetat en el món del còmic dedicat al bandolerisme.

Com dic en el prefaci que vaig escriure per a l’edició: “Aquest llibre és una invitació a entrar en un  món desconegut però proper, a conèixer la vessant més terrorífica de la nostra història i a entrar en les obscures fondalades de la nostra fantasia. El nostre paisatge, el nostre terror, els nostres bandoleres, les nostres bruixes, els nostres dimonis... 

Ho trobareu fantàstic.”


dimarts, 21 d’abril del 2026

SERRALLONGA AL "CANÇONER CATALÀ: CAVALLERESCA" (1983)

 









L'any 1983 la Llibreria Sobrerroca de Manresa va editar un nou compendi de la cançó popular del nostre país.

Era un cançoner composat de quatre volums, de bona qualitat d'impressió,  dedicats cadascú a una temàtica: amor, Nadal, cavalleresca i religió.

La principal qualitat de l'obra, a banda de l'amplitud i pulcritud, van ser les il·lustracions de l'artista manresenc Joan Vilanova.  

Joan Vilanova i Roset (Manresa, 1908 - 1990) fou un dibuixant i il·lustrador català. La intensa i prolongada passió pel dibuix de Joan Vilanova, el va dur a convertir-se en un dels artistes més importants que ha tingut la ciutat de Manresa. Joan Vilanova va ser un dibuixant de vocació, un treballador infatigable que va compaginar, des dels 13 anys fins a la jubilació, la seva feina com a cap de magatzem a la C.A.M.E. (Companyia Anònima Manresana d'Electricitat), amb una segona jornada de treball com a dibuixant i il·lustrador d'encàrrec.

El fruit de tota una vida dedicada al dibuix és l'extensa, variada i complexa obra realitzada per Joan Vilanova, aquest dibuixant, humorista, dramaturg i activista cultural, que va des de col·laboracions en diaris i revistes, fins a cartells, portades de programes, ex-libris, nadales, llibres il·lustrats, etc.

Malgrat tot Joan Vilanova és, encara avui, un dibuixant força desconegut dins la gran tradició de la il·lustració catalana. 

En el volum tercer del cançoner hi trobem la cançó tradicional  de Joan de Serrallonga. En aquesta ocasió il·lustrada per magnífics dibuixos de Joan Vilanova on hi apareix la Sala de Viladrau, la baralla amb Miquel Berfull, la quadrilla de bandolers i l'hostal de la cançó.

Els dibuixos a llapis de Joan Vilanova són exquisits. 

Semblen un esbós definitiu que clama que ningú gosi entintar, pintar o esborrar aquelles línies de grafit. A mi personalment em semblen de les millors il·lustracions que s'han fet sobre en Serrallonga. Són realment admirables.



divendres, 17 d’abril del 2026

LA CANÇÓ D'EN SERRALLONGA A "CANÇONS POPULARS DE CATALUNYA" (1920)





L'editor Salvador Bonavia va publicar el segle passat diferents reculls de cançons populars del país. L'any 1935 encara en publicava una tercera edició.

En el volum dotzè de la segona sèrie hi trobem la lletra i la cançó de "les ninetes ploren", la primera que es va recollir en el segle XVII.

Salvador Bonavia i Panyella (Barcelona, 1907 - Barcelona, octubre de 1959) va ser un prolífic autor dramàtic, llibretista de revistes, impressor i editor català, fill i continuador de l'editorial de Salvador Bonavia i Flores. La literatura infantil i juvenil la signà sovint amb el pseudònim de "Jordi Canigó".

La seva impremta va editar una ingent obra del folklore, el teatre i la música del nostre país.
 

divendres, 10 d’abril del 2026

LA CANÇÓ D'EN SERRALLONGA A CATALUNYA RÀDIO (1934)

 





Els anys trenta del segle passat la ràdio estava de moda, era l'aparell d'informació únic i imprescindibles a moltes llars.

Era tanta aquesta importància que fins i tot s'editava una revista pròpia, amb el nom de Catalunya Ràdio,

No hi faltava la publictat d'aparells de ràdio de l'època.

I, sobretot, la programació setmanal de les diferents estacions de la Ràdio Associació del país i també aluna programació de ràdios extrangeres.

La revista es completava amb articles molt diversos sobre cultura, història, esports, actualitat gràfica. 

En el número 105 de la revista, aparegut el 5 de maig de 1934, hi apareix una pàgina dedicada a les cançons populars catalanes  i en aquesta ocasió s'hi reprodueix la partitura i la lletra de la cançó "Serrallonga", harmonitzada pel mestre Josep Ma. Torrens.

Es tracta de la versió del segle XVII, extesa amb una estrofa que segueix l'argument inventat per Víctor Balaguer i recollida per diversos fokloristes catalans entre els segles XIX i XX.

divendres, 27 de març del 2026

LA CANÇÓ DE SERRALLONGA A "COSTUMS I TRADICIONS D'HOSTALS I TAVERNES"

 






La popular cançó de Don Joan de Serrallonga la va recollir Joan Amades en el seu llibre "Costum i tradicions d'hostals i tavernes ", editat pel Departament de Publicacions i Propaganda de la Generalitat de Catalunya l'any 1936.

L'insigne folklorista català tenia prou coneixements i material per a dedicar tot un llibre als hostals i tavernes del país i les històries i tradicions culturals on aquests eren protagonistes. 

L'hospitalitat, el menjar i el beure, el joc, els comptes, els traginers... els bandolers.

Un recull de costums, tradicions, vivències, històries.... que s'explicaven arreu i també les particulars d'alguns hostals molt coneguts, com l'hostal de la barata, l'hostal de l'Infern o l'hostal de la Peira.

El llibre conté un capítol dedicat  als bandolers, aquells homes que eren perseguits i que quan entraven en un hostal menjaven tan ràpid que van donar peu a la frase "Atipar-se com un lladre".

El capítol conté  la cançó de Serrallonga que explica la facècia que va tenir de robar una hostalera.

Hi apareix la partitura i una il·lustració en la capçalera de Manel Bas. Aquest mateix dibuix, junt amb la lletra i la partitura de la cançó, havien aparegut en la revista "Catalunya Gràfica" l'any 1922.






dimarts, 17 de març del 2026

HOSTALS EN LA LLEGENDA D'EN SERRALLONGA

 







En el llibre "Costums i tradicions d'hostals i tavernes" Joan Amades hi va incloure pàgines dedicades a hostal de fama d'arreu de Catalunya que han  protagonitzat  llegendes i cançons al llarg de la història.

Així, apareix l'hostal de l'Infern de Barcelona, que estava situat en el carrer de l'Infern, desaparegut quan es va obrir la Via Laietana. La tradició explica que en aquest hostal s'hi reunien malfactors i gent de mala vida i que hi feia estada en Serrallonga quan d'amagat anava a Barcelona. També diuen que quan els seus homes van atacar el palau dels Torrelles, els  seus enemics, ell va esperar amagat  a l'hostal per a conèixer el resultat de l'empresa.

Un altre hostal que apareix és l'hostal de la Peira. Aquest va donar nom a una cançó tradicional molt popular que explica que uns lladres van assaltar l'hostal disfressats de dones, però que una criada ho va veure i que va salvar l'hostal de ser robat.

També hi apareix l'hostal de la Barata. Un edifici encara avui existent en l'antic camí ral de Barcelona a Manresa. Serrallonga i els seus hi van passar a prop quan baixaren a robar a aquest concorregut camí amb els bandolers de la colla dels Margarit. L'hostal era molt concorregut i tenia una certa mala fama de ser còmplices dels bandolers, atès que quan hi feia estada una persona adinerada a qui robar els de l'hostal ho comunicaven als lladres penjant peces de roba a la façana.

I també hi ha una referència a l'hostal del Malcuinat del barri del Born de Barcelona. Es deia així perquè feien un menjar molt ordinari. El nom ens recorda l'hostal del Malcuinat de les Guilleries, l'actual hostal de l'Espinau, que va originar una llegenda molt més truculenta escrita per Anton Busquets i Punset.

Històries i cançons entranyables d'antics hostals. Un deliciós record d'aquells establiments de fama.


divendres, 13 de març del 2026

SERRALLONGA A "LOS TRABUCAIRES" (1976)

 







L'any 1976 el Circulo de Amigos de la Historia de Madrid publicava el llibre "El bandolerismo catalan: los trabucaires" dins la col·lecció "Los grandes procesos de la historia".

El títol de la col·lecció ens remet directament a una col·lecció que es va publicar l'any 1931 a França amb aquest mateix nom, del qual era autor Maurice Soulié  i que contenia un capítol dedicat al procés sumarial d'en Serrallonga.

Doncs aquesta edició espanyola va fer el mateix i en aquest volum dedicat als bandolers i trabucaires (el célebre procés contra els trabucaires de les Illes, el poble del Vallespir) de Catalunya hi va dedicar dos capítols a la figura del bandoler de les Guilleries.

El llibre no volia ser un assaig històric. La prova és que l'autor, Jerónimo Montes, comet fins l'error d'assignar el mas Verntallat que apareix fotografiat en una de les pàgines com a casa natal d'en Serrallonga.

I de fet el primer capítol ja s'anomena "La leyenda de Juan Sala y Serrallonga", repassa la mitologia i la literatura creada al llarg dels segles sobre el bandoler.

Finalitza el llibre amb el capítol "La ejecución de Serrallonga", on manlleva paràfrags sensers del llibre de Celestino Hernandez Girbal "Bandidos Célebres Españoles".

En definitiva, un llibre que no fa cap nova aportació a la història del bandoler, més enllà de mantenir viva la seva mitologia en els anys setanta i per a aquells que van accedir a aquesta edició.